donzelleta de la mar, perquè conegué que ella 
solia cantar força millor. I pensà :—Oh I Tant de 
bo sabés que per poder trobar-me al seu costat he 
dat la meva veu per tota la vida l—En acabat les 
esclaves començaren de dansar gracioszs denes 
ondejants al so d'una música encisera: i alesho- 
VJ 
dO qe 
el 
res la donzelleta de la mar, enlairant sos bells bra. 
ços blancs i alçant-ce de puntetes, lliscà dam int 
el paviment amb una gràcia que cap de les altres 
dansadores no havia assolit. A cada moviment "a 
seva gràcia i la seva formosor es feien més pa- 
leses, i sos ulls arribaven més Dregonament al